A Eduard i Saladina perquè van junts de la mà.
A Sergi, Guillem i Marina, i a Aitana, Claudi, Guillem, Lucía i Marc.

A les persones perseguides per defensar els drets col·lectius dels pobles.

Al company Joan Salvat Papasseit.


El Tomàs de Benimaclet i l’Elsa de Picassent canten, reciten i revifen Joan Salvat - Papasseit, el malaguanyat poeta jove de la Barceloneta. Com fa una generació, quan l’Ovidi d’Alcoi ens l’acostava també amb calidesa i enyor. Quina fortuna compartir una cultura que fa memòria, que alimenta els seus clàssics per fer la vida més suportable i desitjable!

Salvat és un dels nostres, la internacional que somniava i somnia la fraternitat universal i l’alegria sense fronteres ni passis premium. Enamorat de la poesia, Papasseit, el fill de mare gitana i catalana, orgullosa formiga de classe obrera anarquista, vessava música en els seus versos. El comencem on el comencem, totes les puntes del seu art parlen de la seva immarcescible vitalitat i llevat d’amor. “Mai no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé mentir, professió de Poeta que sóc. Segons la predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum. Em planyo —que la glòria no sigui una donzella que hom pugui estrènyer als braços”, escrivia al final dels seus dies. Des de l’admiració, l’Elsa i el Tomàs han sabut captar-les i recrear-les per fer-ne una nova festa.

Jove promesa avantguardista, mort de tuberculosi amb només 30 anys arran de la feblesa amb què el va neulir la terrible grip espanyola, Papasseit és encara i sobretot el del zenital “Poema de la rosa als llavis”, que passa per ser el gran poemari eròtic a casa nostra. Ens equivocaríem, emperò, si el despulléssim dels potentíssims principis que proclamava a “Un enemic del poble”. Com ara aquest:

“Jo us invito, poetes, a què sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers”.

Sortosament, aquesta és la cordada que segueix el Tomàs per fer camí. La seva música i la seva veu amanyaguen versos que parlen d’amor rebel i del foc dels cossos que es troben i juguen fent botifarra a l’hora esquiva i plena de neguit com mai abans. “Sigueu, almenys cada u de vosaltres, una cuca de llum”. Amb vosaltres, Joan Salvat - Papasseit en la veu de Elsa Tronchoni i Tomàs de los Santos.


Joan Buades i Beltran