1. |
Deixaré la ciutat
04:10
|
|||
|
deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
la meva barca
el Port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca—
l'autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell
que és l'avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva
li diré com la copa melangiosa és del vi
—i el meu braç del seu coll—
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo
i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó
i diré maliciós:
—com un pinyó és la boca que em captiva.
|
||||
2. |
Camí de Farinós
03:10
|
|||
|
Vull anar a la mar
entre sèquies i horts
entre esmerles i cants,
figueres i fenoll.
Vaig de la teua mà
buscant el primer blau
sang de la teua sang
del vell salze, consort.
Alqueries de blanc,
aigua alegrant els solcs
cebes i flor-i-cols
de la terra dels déus.
Vaig de la teua mà,
escolte els teus tresors
des que te'n vas anar.
Tan dintre del meu cor.
Camins assassinats,
progrés de boira i por,
carreteres d'espant,
destral de l'horitzó.
Vas de la meua mà,
pare dels meus records.
Som de memòria i pa.
Camí de Farinós.
|
||||
3. |
Homenatge Anònim XV
04:32
|
|||
|
El teu nom florirà al centre de l'ara.
El teu nom serà pols i remei, flama encesa.
El teu nom convoca i agrupa el jovent.
El teu nom és el nom més sofert i cruel.
Et recordem.
Encenem les minetes de banda de nit.
S'omplen els murs de dibuixos i crits.
Calla tothom perquè passa el teu nom.
Hem celebrat reunions, assemblees del poble.
Et recordem.
Hem d'escriure el teu nom reiterat en els murs
perquè Roma no oblide el qui més ha patit.
Entre tants com patiren l'absurd del poder,
i creixerà com les parres diürnes el sol.
Et recordem.
Posarem el teu nom a la taula, entre els noms
dels afusellats, dels assassinats, i el teu nom
s'encendrà i pujarà molt més alt que la vida
i serà com el rent de la força segura del poble.
Et recordem.
No t'hem aixecat un sarcòfag florit a la via.
Però guardem i vetlem el teu nom irreducte,
el que has patit i el que hauràs esperat,
impacient d'aquest jorn de banderes diverses.
Et recordem.
|
||||
4. |
Leire Llei
03:44
|
|||
|
El teu cos balla com alga al compàs suau del vell corrent
Mous el meu món sota l’aigua amb onades incertes
He de nedar contra el compliment
Eixir de la convenció
Ara et regale violetes i aquesta cançó
Oh
Eres l’espasa creuant el meu cor contra la paret
i és per tu que travesse muntanyes eternes.
He fet dels dracs, ocells tendres
i he acaronat l’horitzó
Plante els teus rínxols en terra i retornen les flors
Oh Leire Llei
Leire, Leire, Leire llei
La teua arribada ha canviat el teulat i el paisatge
i m’ha revoltat sensacions de l’arrel amb dolcesa
Ja no sóc de cap creença,
Ma religió és de detalls...
i ja no perd més el temps amb els amagatalls
Oh
Les nostres vides llunyanes les junte amb els versos
i primaveres profundes s’estrenen de sobte.
I quan te’n vas sempre es prompte,
I quan tornes sempre és tard
No és suficient ja aquest joc de tornar-se’n i anar.
Oh Leire Llei
Leire, Leire, Leire llei
|
||||
5. |
Va com va
03:19
|
|||
|
A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: Tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.
|
||||
6. |
Rubaiat
02:41
|
|||
|
Del fons de la taverna un cant joiós sortí
que deia: "No deixem en el got ni una glànima”.
Bevem de pressa, amics, abans que el fer Destí
es xarrupi d'un glop el vi de nostra ànima. (XXIX)
Gaudir és ma vida, tranquil buido el meu got.
Tan lluny de l'heretgia com de la religió
En casar-me amb la vida vaig dir: "Què em dus per dot",
i ella digué: "Mon dot és la teva alegria". (XXXVI)
El jorn que hauré deixat ma vestidura externa;
el jorn que es parlarà de mi com una faula,
feu del meu fang un got, doneu-me a la taverna,
i veureu com reneixo quan l'empleneu a taula. (XLIV)
I ben tranquils a l'ombra dels arbres, mon aimia,
amb una àmfora plena, un llibre de poesia,
un pa i una cançó que em cantis, ten per cert
que serà Paradís el que era abans desert. (LIII)
|
||||
7. |
Dolça veritat
02:54
|
|||
|
Dolça veritat
Està arribant el dia
I es va amargant la nit
Amb llum d’espines.
Roja tu, Blau jo...
Dolça veritat
Tempesta de les hores
Jo, petit vaixell,
Al ball del vent que portes
Només tu, sols jo...
Dolça veritat
la nit t’estima plena
de foscos racons
la teua pell sencera
Dolça tu, jo perdut
Dolça veritat,
no sigues mai mentida,
no et frustres en somnis
d’anada i fugida.
Lluna tu, núvol jo...
|
||||
8. |
Cançó de suburbi
04:04
|
|||
|
M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.
I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.
I l'home humil que a l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.
Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l'ànima nua
sense cap mica de recel.
Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit quees mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.
Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!
Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.
Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.
Digue'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil.lament.
|
||||
9. |
Caminem
03:54
|
|||
|
Caminem i al mateix temps anem madurant,
pensant, d’una manera equivocada,
que avancem en línia recta
per una via sinuosa,
poques vegades amable,
però estem equivocats.
el nostre camí està marcat
pel cercle diari, pel cercle anual.
Som immersos en un món
que pega voltes sobre ell mateix,
que fa voltes sobre un punt de llum,
i cada dia és un tornar a començar,
i cada any és un tornar a començar,
del trenc de l’alba al capvespre
de l’equinocci d’estiu al d’hivern,
de la realitat al somni.
|
||||
10. |
||||
|
Visca l'amor que m'ha dona l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que Ella també es delia:
visca l'amor:
la volia i l'he pres.
*****************************
Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermells:
|
||||
11. |
Si puc
02:42
|
|||
|
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni qué
s'avindrà a dir. Si puc
te'l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l'escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d'una cosa que em cau
dins algun pou, Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d'aquest moment?
|
||||
12. |
Amo l'aroma
04:53
|
|||
|
Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que troba el garbí.
Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja—
pledejarien si em veien sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo per pagar-la ja em donaré teu.
|
||||
13. |
Mes d'aquest somni
03:31
|
|||
|
Mes d'aquest somni d'Orient
ens despertava el bell matí;
era el llençol trement trement,
la seva carn com de setí.
La lluna encara al firmament
es reflectia al seu coixí
—jo la deixava tot tement
si algú ens vindria a descobrî.
I el nostre bes era tan llarg
com la nit curta, en el seu braç.
|
||||
14. |
Sis posicions amoroses
03:51
|
|||
|
Jo tenia la ruta marcada
de tenir-te a la vora, de ser
sempre més un incendi de roses,
un edicte de l'alba
o el misteri de la vida que espera.
T'esperava, llavors, t'esperava,
tutejava el destí i la incertesa.
Barallava dissorts inflamables.
La presó s'expandia
i el món era paraula inversa.
Amb aquella felina imminència
i les galtes lluentes de pedra.
El teu cos que s'hissava entre boira
i carícies d'auguri,
i l'oasi crepitant-me als llavis.
Desgovernes els fets i les hores,
em corprens i les fites que foren
es desfonen i dubten, perdudes...
i altrament la fal·lera.
On seràs, paradís, on seràs?
Pròpies preguntes.
Fustes de nàufrag.
Un llarg silenci.
Silenci que espanta.
Brum de paisatge.
Fat del crepuscle.
Camins del bes.
Pluges de nit.
On seràs, paradís, on seràs?
|
||||
15. |
Només paraules
06:21
|
|||
|
No t’envie avui roses. Només paraules
per dir-te el meu amor.
Un amor que és ample i que no cessa,
com un cel tot blau i inacabable,
un amor que creix i es multiplica
com l’onatge d’un mar net i profund,
un amor que és ferm com ho és la roca
més sòlida i pacient.
Un amor que s’em fa,
cada instant amb més força, amb més urgencia,
desig de ser amb tu
i recorrer amb besos, amb carícies
la teua pell, país inmens i únic,
la sola veritat que ensenya i salva.
Un amor que vol saber aprendre’t,
aprendre a acompanyar-te.
Un amor que et vol plena de llum feliç i lliure.
Un amor que amb tu vol fer camí
i anar més lluny, més fons, i ser més vida.
|
||||
16. |
Raïls
01:23
|
|||
|
rails i més rails
rails i més rails
—i més rails
i més rails—
(la xemeneia fa el seu nom blanc
en marxa)
jo resto pres per la xarxa dels rails:
cor i desig com unes mans lligades
(si xiula fort
penso que m'ha cridat)
—perquè enyora l'amant
i jo l'amor del cos
i el de l'amor només de l'estimada
i ara imagino
el seu bes i el seu braç
i és sols l'agulla dels rails
i la màquina
|
||||
17. |
||||
|
Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.
Un ram de noies no em fora conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.
Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.
*********************************
blanca
bruna
i fina com un pa de mel
—més que una amoreta collida al carrer
la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
—joliu dolençant
camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:
si ahir era poncella ara és mon tresor
—com la satalia cada pit rodó
|
||||
18. |
Balconades
05:32
|
|||
|
Dels carrers es pengen les parpelles de l’amor
i també les de la solitud,
de les vides i les morts,
del teu nom.
De dilluns, dimecres i dijous.
L’estudiant del quart fa poc que viu a la ciutat
estrenant el seu anonimat.
La barana del balcó
mostra el món,
el vertigen de la llibertat, la nova llibertat.
Rostres i edificis esgarrats,
portes tancades bategant,
malsons i somnis barrejats.
Aroma de sopar, soroll de març
i les persianes massa baixes per poder
endevinar
els colors de tantes veritats,
el joc i el riure dels infants,
la roba estesa dels amants
abocades a les balconades
aguaitant les vides pròpies que han passat.
La veïna dolça de la porta vint-i-cinc
ha deixat plantat el seu marit.
Ja no compra amor etern
com si res.
Ell no apaga mai el llum de nit, mai el llum de nit.
I Miquel que viu a l’altra banda del replà
dissimula bé que està aturat.
Quatre anys sense treball, expulsat
de les vides que havia somiat, li sobra dignitat.
Rostres i edificis esgarrats,
portes tancades bategant,
malsons i somnis barrejats.
Aroma de sopar, soroll de març
i les persianes massa baixes per poder
endevinar
els colors de tantes veritats,
el joc i el riure dels infants,
la roba estesa dels amants
abocades a les balconades
aguaitant les vides pròpies que han passat.
Tots sabem què passa a la porta vint-i-dos
hi viuen tants que no caben ni els déus
tant d'exili, tant d'oblit, tanta por
que han portat creuant terres i ports... podries ésser
tu.
|
||||
19. |
Lletra a Dolors
05:32
|
|||
|
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
|
||||
Tomàs de los Santos Valencia, Spain
Músic, autor i cantant del País Valencià.
---
Musician, autor e cantaire del País
Valencian.
---
Musicien, auteur et chanteur du Pays Valencien.
---
Musician, author and singer of the Valencian Country.
---
Músico, autor e cantor do País Valenciano.
---
Musicista, autore e cantante di Valencia.
---
Músico, autor y cantante del País Valenciano.
---
Músico, autor e cantor do País Valenciano.
... more
If you like Tomàs de los Santos, you may also like:
Sorry I'm So Sensitive
by Bea Stewart
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 19, 2024
go to album
Six and Forty-Six
by Riccardo La Foresta & James Ginzburg
Percussionist and sound artist Riccardo La Foresta joins musician and producer James Ginzburg for a fluid collaborative experiment.
go to album
The Room
by Fabiano do Nascimento & Sam Gendel
featured on Bandcamp Radio Jan 9, 2024
go to album
Stirring Americana set to acoustic arrangements and topped by the legendary Alice Gerrard’s lovely, world-wise voice.
go to album
Michelle Stodart’s folk music captures hope in melancholy, addressing the transformational aspects of the most challenging times.
go to album
